Jordi Muixí
Especialista de la veu. Porta més de 20 anys ajudant a professionals i particulars a resoldre els seus problemes de veu.
Què és l'afonia?
Afonia, del grec a-, “sense”, i phonos, “so”, ve definida en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com a “Pèrdua o disminució de la veu”.
Aquesta pèrdua de veu que defineix el diccionari pot venir determinada per diferents motius, entre ells, l’ús de la veu en excés sense conèixer com utilitzar el cos a l’hora de crear so, o una necessitat professional d’elevar el volum no tenint coneixement de com fer-ho sense malmetre el nostre organisme.
Altres hàbits no professionals com el tabaquisme, parlar durant llargs espais de temps en espais sorollosos, canvis de temperatura bruscs, dessecació de les mucoses que cobreixen les vies respiratòries a causa de l’aire sec de la calefacció o l’aire condicionat, al·lèrgies, infeccions virals, traumatismes quirúrgics provocant canvis anatòmics de la glotis (intervenció i extirpació per càncer en les cordes vocals), exposició a les cloramines en les piscines (nedadors professionals i alguns regulars), traumatismes psicològics i altres causes no identificades també poden ser motiu de pèrdua de la veu.
Són diversos els col·lectius professionals susceptibles de patir afonies, principalment docents, tele operadors, entrenadors esportius, conferenciants, etc. Persones que, pel seu treball, necessiten parlar durant llargs períodes de temps i fins i tot fer-ho amb volums molt elevats.
El principal col·lectiu susceptible de patir afonies són els docents, ja que per la seva feina, passen parlant llargs períodes de temps i, sovint, amb volums molt elevats.
Molts són els remeis que ens poden ajudar durant la presència d’una afonia, però la solució que proposem és la de la prevenció en lloc de la rehabilitació. Quan coneixem com utilitzar el cos amb relació a la creació de so, podrem parlar durant moltes hores i fins i tot a volums extrems (cridar) sense fer-nos mal, igual que ho fèiem quan érem nadons. És en l’època que anomenem de la “domesticació” quan es produeix una desconnexió amb el cos per motius psicològics. Les primeres negacions trastornen la llibertat física amb què ens havíem estat expressant fins a la data, i això es tradueix en impediment vocal.
Perquè per a que el cos pugui emetre so de qualitat sense malmetre’l, necessitem que al nostre cos no hi hagi ni una engruna de tensió.
Aprendre a utilitzar el cos a l’hora de crear so (parlar, cridar, cantar …) permetrà desenvolupar el nostre dia a dia amb qualitat, sense dolor, i a més proporcionarà una gran sensació de benestar, perquè quan el nostre cos funciona orgànicament, una enorme sensació de pau i connexió ens envaeix. Molts dels nostres alumnes realitzen els exercicis a primeríssima hora del matí perquè d’aquesta manera se senten connectats per iniciar la seva jornada des d’un lloc absolutament gratificant.
Conèixer i aplicar exercicis de suport, col·locació, moviment de l’aire, ús dels ressonadors i fer que el so resultant es propagui en totes direccions per poder treballar correctament és a l’abast de tots.
Perquè per a que el cos pugui emetre so de qualitat sense malmetre'l, necessitem que al nostre cos no hi hagi ni una engruna de tensió.