Jordi Muixí
Especialista de la veu. Porta més de 20 anys ajudant a professionals i particulars a resoldre els seus problemes de veu.
Els docents, primera categoria professional sota el risc de contraure malalties relacionades amb la veu
Segons el “Quadre de malalties professionals” elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, els “Nòduls de les cordes vocals com a conseqüència dels esforços sostinguts de la veu per motius professionals” són l’única patologia reconeguda actualment com a malaltia professional per al col·lectiu docent. Segons un estudi realitzat per Ensenyament, en col·laboració amb UGT, FETE Ensenyament i CECE, amb el finançament de la FUNDACIÓ PER A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS, gairebé un terç de les persones en edat laboral està treballant en professions en què la veu és la seva eina fonamental. El seu ús professional, sense l’adequat entrenament, pot provocar dificultats i lesions persistents, amb una simptomatologia que pot afectar seriosament les habilitats per a l’exercici de la feina.
L'ús professional de la veu, sense l'adequat entrenament, pot provocar dificultats i lesions persistents, amb una simptomatologia que pot afectar seriosament les habilitats per a l'exercici de la feina.
- Parlar durant moltes hores seguides.
- El soroll que genera el propi alumnat, motiu pel qual el docent es veu obligat a pujar la intensitat de la veu per fer-se sentir.
- El nombre d’alumnes per classe. Òbviament, a major nombre d’alumnes , major soroll.
- Voler imposar l’autoritat amb el crit.
- Les aules grans amb reverberació del so inadequada.
- L’edat de l’alumnat. Les estadístiques estableixen que en docents d’Educació Infantil es produeixen més alteracions de la veu.
- Els alumnes no saben llegir, fet que requereix l’ús de la veu del docent per a qualsevol explicació.
- Utilizació de cançons o contes com a eina pedagògica que comporta canvis bruscos de veu, sense conèixer les tècniques adequades.
- Parlar mentre s’escriu a la pissarra, és a dir , d’esquena a la classe obligant al docent a elevar el to de veu.
La impartició de determinades matèries pot agreujar el risc:
- Educació física: degut a que normalment es realitza a l’aire lliure amb canvis bruscos de temperatura o en grans instal·lacions amb pèssima acústica. A més, pot comportar l’estar parlant i realitzant exercici físic al mateix temps.
- Idiomes: degut a un major esforç vocal a causa de la tensió muscular que s’afegeix pels mecanismes fonoarticulars inusuals i a les corbes d’entonació diferents a les que el nostre cos està habituat a desenvolupar en les nostres respectives llengües maternes.
- Música: per la necessitat en un moment determinat de cantar, parlar repetidament fins i tot per sobre de la música.
Per erradicar aquestes situacions cal tenir formació sobre els riscos i les mesures de prevenció dels problemes de la veu d’origen laboral, aprendre tècniques de projecció vocal adequades, conèixer els propis límits físics i treure profit de les nostres possibilitats, especialment en referència al to i a la intensitat.
La clau és la formació per conèixer els propis límits físics i treure profit de les nostres possibilitats.