Jordi Muixí
Especialista de la veu. Porta més de 25 anys ajudant a professionals i particulars a resoldre els seus problemes de veu.
L'entrenament de la veu: entrevista a l'especialista de la veu Jordi Muixí
Per què hauríem d’entrenar la veu?
Tot i trobar-nos ens uns moments on la informació es facilita en un grau molt elevat a través de la tecnologia digital, l’eina principal que té l’individu per a comunicar-se amb els seus semblants és la veu.
Quan, en funció de les nostres respectives professions o realitats quotidianes, l’hem d’utilitzar durant un nombre elevat d’hores en espais lleugerament més grans que un despatx, hem de posar en funcionament una sèrie de musculatura determinada per tal de poder parlar amb qualitat i sense fer-nos mal.
I això s’ha d’aprendre?
Malauradament i en la majoria de casos, sí. L’ésser humà es comença a desconnectar de si mateix quan comença l’època que anomeno de la “domesticació”. L’inici d’aquesta època varia en cada cas però, per arrodonir, podem dir que cap als vuit mesos de vida. Se’ns comença a instruir per participar en un món on els adults marquen les normes. Aquestes, no tenen res a veure amb les nostres necessitats momentànies. Comencem a rebre les primeres negacions, les primeres castracions. Davant l’impediment de dur a terme aquelles accions desitjades, el nostre cos es bloqueja. Volem seguir-nos comunicant i desenvolupar-nos, però no ho podem fer des de la nostra llibertat momentània sinó des de les normes que imposa el món exterior. Volem expressar les nostres voluntats, les nostres necessitats, però ho fem a partir de la por a la represàlia. Tenim el cos bloquejat davant la por a la negació dels nostres desitjos. El procés de creació del so és físic. Si el nostre cos està bloquejat, el so que podrem emetre mai serà lliure, sa, de qualitat.
L'ésser humà es comença a desconnectar de si mateix cap als vuit mesos de vida, quan comença a rebre les primeres negacions, les primeres castracions. Davant l’impediment de dur a terme les accions desitjades, el cos es bloqueja. El procés de creació del so és físic. Si el nostre cos està bloquejat, el so que podrem emetre mai serà lliure, sa, de qualitat.
Quina importància té el bloqueig del cos en relació amb la veu?
L’instrument de l’individu en relació a la utilització de la veu és el seu propi cos. I, no és sense la correcte utilització de l’un que podrà dur a terme satisfactòriament l’altre. En aquest procés de posada a punt i alliberament del cos optimitzarem l’instrument vocal i tota la musculatura que intervé en el procés de creació del so.
Si emetem so de manera incorrecte, físicament parlant, ens fem mal, estem malmetent el nostre instrument. Per emetre so de qualitat al nostre cos no hi pot haver ni una engruna de tensió. Tot al nostre voltant està dissenyat per a generar-nos pors, tensions… Per tant vivim en la realitat en que la majoria de les persones quan emetem so ens fem mal.
Quina importància té el treball corporal?
És primordial. Hem de desbloquejar el cos abans d’utilitzar-lo. És preferible no utilitzar-lo a fer-ho malament. És per això que totes les classes que impartim a l’Associació Veu Docent comencen amb una posada a punt del cos.
De quina manera es fa?
Utilitzem deu minuts d’una tècnica de dansa que posa a punt tot el cos sense la necessitat de ballar. Es diu Lynn Simonson Technique. La Sra. Simonson era una ballarina que sempre es feia mal quan ballava. Va ser a partir d’investigar què feia malament que va començar a trobar solucions i a ordenar-les fins a confeccionar un sistema de treball impecable. Nosaltres n’utilitzem els deu primers minuts per posar a punt el cos. Es tracta d’activar-lo tot de manera suau, sense brusquedats, sabent quina és la feina que s’està fent en tot moment. És per això que els moviments no poden ser ràpids. I a més, van connectats amb la respiració. Poc a poc el cos es va alliberant i els resultats a nivell vocal comencen a aparèixer. Si es duu a terme un treball vocal sense l’alliberament del cos, no s’obtenen resultats. Els dos treballs es complementen.
Aquesta tècnica on la vas conèixer?
A nova York, l’any 1998. Aviat farà 20 anys i no l’he deixat pràcticament ni un sol dia de la meva vida. Però a Barcelona hi ha una mestra excel·lent, l’Anna Agustí, qui treballa aquesta tècnica i a més organitza formació de professors amb la pròpia Lynn i una altra gran pedagoga de la dansa, la Te Pérez. Podríem anomenar-les les seves hereves.
Tornem a la veu. Quan de temps es necessita per parlar correctament sense fer-se mal?
Aquesta és la pregunta del milió. No es pot determinar. Els coneixements s’adquireixen progressivament i després d’assimilar-los s’ha de fer atenció constant per anar-los aplicant en les nostres activitats diàries. És un procés molt personal. Amb un trimestre es pot fer molt bona feina.
Quantes hores s’ha de treballar?
Els nostres cursos de llarga durada, els trimestrals o els anuals, són de dues hores a la setmana. Els intensius solen ser de 3 hores diàries. Moltes empreses ens demanen de poder fer tota la formació en un sol dia. Això és impensable. Evidentment, entenem que ells intenten quadrar el curs de tècnica vocal amb les seves necessitats laborals, però quan comencem a treballar la veu la majoria estem del tot desconnectats i el cos no funciona adequadament. Si treballéssim moltes hores malament ens podríem fer molt de mal. Hi ha persones que decideixen fer intensius individuals perquè han d’arribar a uns objectius amb poc temps. Això està bé i accelera el procés, però cal tenir present que l’evolució és absolutament personal.
Què s’ha de fer per aprendre a parlar bé o per a rehabilitar-nos?
Exercicis de col·locació postural, alliberament del cos, respiracions, treball de suport, de paladar, de ressonadors…
Vostè ve del món de les arts escèniques. Com ha estat el pas a la docència?
Per casualitat. Mai hagués imaginat que acabaria dedicant més hores a la docència que als escenaris. Tampoc m’hagués imaginat mai que fora un camp que em resultés tant summament gratificant. Vaig començar per fer un favor a unes companyes de promoció que necessitaven cobrir una plaça i ha acabat sent la meva passió.
Per?
No ho sé. Em sento útil. Em sento com un missatger. Tinc una informació i tu tens una necessitat. Et dono la informació i tu et trobes bé i pots desenvolupar les teves tasques sense fer-te mal. Em resulta apassionant. És màgic.
Més que els escenaris?
Als escenaris hi he patit més que gaudit. En la docència només hi gaudeixo. L’adrenalina puja de manera diferent. Menys descontroladament.
Mai ha patit com ha docent?
Ara em ve al cap la primera vegada que ens van contractar a Canal Sur. La formació era pels professionals presentadors de la ràdio i la televisió. Estava mort de por. Pensava que no tenia res a oferir-los, que ells portaven tota una vida desenvolupant aquelles tasques i que segur que ja en sabien més que jo.
I com ho va solucionar?
Amb un atac d’humilitat… a les tres de la matinada. No podia dormir de por. Finalment em va venir la il·luminació. Vaig acceptar que si no tenia res per transmetre’ls-hi me n’aniria retornant fins i tot l’import del vol. Em vaig adormir de cop. Però el despertador va sonar al cap de dues hores.
I què va passar un cop allà?
Que estaven fatal els pobres. Amb el primer exercici que van fer ja vaig veure com els podia ajudar i em vaig calmar. El curs va ser tot un èxit.
I això li passa sovint?
Sempre. Cada vegada que començo un curs tinc la por del primer moment.
Com a l’escenari?
Sí, però a l’escenari executo i als cursos ajudo a executar. Em resulta molt més fàcil.
Hem començat parlant de la importància d’entrenar la veu i hem acabat parlant de la seva experiència com a docent.
Sí.
Si emetem so de manera incorrecte, físicament parlant, ens fem mal, estem malmetent el nostre instrument. Per emetre so de qualitat al nostre cos no hi pot haver ni una engruna de tensió.
Podem reconduir la conversa?
Hauríem de fer-ho. Jajajajaja.
Creu que tothom pot tenir una bona veu?
Tothom té una bona veu, si no és que hi ha una malformació física congènita. El que passa i retornem a l’inici de la conversa quan érem nadons, hem perdut la manera de funcionar que teníem al crear so.
Per?
Pels bloquejos i les negacions.
Cert. I podem sortir d’aquí… com?
Amb treball. Recuperant el funcionament físic que teníem abans de la domesticació.
I això es fa?
Inscrivint-te a un curs, jajajajaja. Es fa amb temps, paciència, i sense voler obtenir resultats. Això ens estressa i genera tensió, la nostra més gran enemiga. S’ha de treballar, no hi ha volta de fulla.
I en un curs fem?
Com he dit abans, exercicis. I les seves corresponents aplicacions.
I aconseguirem?
Qualitat, seguretat, no fer-nos mal, credibilitat, capacitat de convicció i per damunt de tot benestar.
Els cursos de l’Associació Veu Docent permeten cobrir professionalment i amb èxit jornades laborals que en ocasions poden arribar a superar les dotze hores.